regue

Català

Verb

regue

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de regar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb regar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb regar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb regar

Variants

• [1] rego, regui, reg
• [2] regui, rego
• [3] regui, rego
• [4] regui

Miscel·lània

• Síl·labes: re·gue (2)