Català

modifica
Oriental:  /rəˈɣa/
Occidental:  nord-occidental /reˈɣa/
valencià /reˈɣaɾ/, /reˈɣa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: regà
  • Etimologia: Del llatí rigāre, segle XIV. A la vocal rizotònica ǐ li correspon l’antic /ə/, però es va tancar /e/ per analogia amb rec, rega i altres verbs com segar, negar, pregar.[1]

regar trans.

  1. Vessar aigua sobre un camp de conreu o sobre una planta.
  2. Canalitzar un líquid perquè circuli arribant a més d'un punt.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: rego, rega, reguem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: regar
  1. Coromines, Joan. «DECat. VII, 203b34-47». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1980-1991.

Castellà

modifica
Peninsular: \reˈɣaɾ\
Americà: alt /reˈɡaɾ/, baix \reˈɣaɾ\

regar ‎(present riego, passat regué, futur regaré)

  1. regar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: re·gar (2)