Català

modifica
Oriental:  /rə.muˈɣa/
Occidental:  nord-occidental /re.muˈɣa/
valencià /re.muˈɣaɾ/, /re.muˈɣa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: remugà
  • Etimologia: Del llatí rūmigare ‎(«tornar a mastegar») per metàtesi influïda per un fals prefix re-, segle XIV, doblet de rumiar.

remugar trans., intr.

  1. Els animals amb un estómac complex, mastegar per segona vegada els aliments.
  2. Parlar entre dents manifestant enuig, contrarietat.
  3. (intransitiu) rondinar

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: remugo, remuga, remuguem

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: re·mu·gar (3)

Vegeu també

modifica