repudia

Potser volíeu: repudià, repudiá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rə.puˈði.ə/, occidental /re.puˈði.a/
• Rimes: -ia

Verb

repudia

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de repudiar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb repudiar.

Miscel·lània

• Síl·labes: re·pu·di·a (4)
• Heterograma de 7 lletres (adeipru)
• Anagrames: aperduí, aperduï

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \reˈpu.ðja\

Americà: alt /reˈpu.dja/, baix \reˈpu.ðja\

• Rimes: -udja

Verb

repudia

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb repudiar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb repudiar

Variants

• [2]: (voseo) repudiá

Miscel·lània

• Síl·labes: re·pu·dia (3)
• Heterograma de 7 lletres (adeipru)
• Anagrama: pudiera