revenge

Català

Verb

revenge

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de revenjar-se
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb revenjar-se
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb revenjar-se
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb revenjar-se

Variants

• [1] revenjo, revengi, revenj
• [2] revengi
• [3] revengi
• [4] revengi

Miscel·lània

• Síl·labes: re·ven·ge (3)