roentàreu

Potser volíeu: roentareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ru.ənˈta.ɾəw/
	balear /ro.ənˈta.ɾəw/, /ru.ənˈta.ɾəw/
Occidental:	/ro.enˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

roentàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de roentar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb roentar

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·en·tà·reu (4)
• Anagrama: arroenteu