rogo

Potser volíeu: rogó

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈrɔ.ɡoː/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *rog-, variant de l'arrel *h₃reǵ-.

Verb

rogō ‎(1a present^?), rogās ‎(2a present), rogāre ‎(infinitiu), rogāvī ‎(perfet), rogātum ‎(supí)

1. demanar, jo demano

   Ex: Rogare populum consulem (traducció:«Demanar un cònsol per al poble.»)

2. pregar, jo prego

   Ex: Semper se dicet rogari voluisse, semper sibi supplicari. (traducció:«Sempre s'ha dit que volia ser pregat, que em supliquessin.»)

3. preguntar, jo pregunto

   Ex: Rogas me? (traducció:«M'ho preguntes a mi?»)

4. citar, convocar, jo convoco

   Ex: Rogare aliquem ad signandum testimoniums. (traducció:«Citar algú per signar en un testament.»)

Derivats

abrogō arrogō corrogō dērogō ērogō interrogō

irrogō obrogō perrogō praerogō prōrogō rogāmentum

rogātiō rogātor rogātus rogitō subrogō