abrogo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /əˈβɾɔ.ɣu/, occidental /aˈbɾɔ.ɣo/

Verb

abrogo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abrogar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abrogar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abrogar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ab·ro·go (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \aˈβɾo.ɣo\

Americà: alt /aˈbɾo.ɡo/, baix \aˈβɾo.ɣo\

• Rimes: -oɡo

Verb

abrogo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb abrogar