Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈroŋ.ku/, occidental /ˈroŋ.ko/
  • Rimes: -oŋko

ronco

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de roncar.
    [Jo] ronco, ronque, ronc o ronqui.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb roncar.
    [Que jo] ronco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] ronqui o ronque.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb roncar.
    [Que ell/ella/vostè] ronco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] ronqui o ronque.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ron·co (2)
  • Anagrama: conro

Castellà

modifica
Peninsular: \ˈroŋ.ko\
Americà: alt \ˈroŋ.k(o)\, baix \ˈroŋ.ko\

Adjectiu

modifica

ronco m. ‎(femení ronca, plural masculí roncos, plural femení roncas)

  1. ronc

ronco

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb roncar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ron·co (2)