Potser volíeu: ronques

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ruŋˈkes/, occidental /roŋˈkes/
  • Rimes: -es

ronqués

  1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb roncar.
    [Jo] ronqués, roncàs o roncara.
  2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb roncar.
    [Ell/ella/vostè] ronqués, roncàs o roncara.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ron·qués (2)
  • Heterograma de 7 lletres (enoqrsu)
  • Anagrama: rosquen