Potser volíeu: roncarà

Català

modifica
  • Pronúncia(i): valencià /roŋˈka.ɾa/
  • Rimes: -aɾa

roncara

  1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb roncar.
    [Jo] ronqués, roncàs o roncara.
  2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb roncar.
    [Ell/ella/vostè] ronqués, roncàs o roncara.

Miscel·lània

modifica