ronqueguéssou

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /roŋ.keˈɣe.sow/

Verb

ronqueguéssou

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb roncar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [vosaltres/vós] ronquéssiu, ronquésseu, roncàsseu, roncàssiu o roncàreu.