ronqueguessa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /roŋ.keˈɣe.sa/
• Rimes: -esa

Verb

ronqueguessa

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb roncar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [jo] ronqués, roncàs o roncara.