rugíreu

Potser volíeu: rugireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ruˈʒi.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /ruˈʒi.ɾew/, valencià /ruˈd͡ʒi.ɾew/

• Rimes: -iɾew

Verb

rugíreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de rugir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb rugir.

Variants

• [2] rugíssiu, rugísseu

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·gí·reu (3)
• Anagrames: urgireu, urgíreu