urgíreu

Potser volíeu: urgireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /urˈʒi.ɾəw/, occidental /uɾˈd͡ʒi.ɾew/
• Rimes: -iɾew

Verb

urgíreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de urgir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb urgir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ur·gí·reu (3)
• Anagrames: rugireu, rugíreu