rumiàreu

Potser volíeu: rumiareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ru.miˈa.ɾəw/, occidental /ru.miˈa.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

rumiàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de rumiar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb rumiar.

Variants

• [2] rumieguéssou, rumiéssiu, rumiésseu, rumiàssiu, rumiàsseu

Miscel·lània

• Anagrama: muraríeu