rumiares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ru.miˈa.ɾəs/, occidental /ru.miˈa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

rumiares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de rumiar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb rumiar.

Variants

• [2] rumieguesses, rumiessis, rumiesses, rumiassis, rumiasses

Miscel·lània

• Anagrama: muraries