runaia

Català

Verb

runaia

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de runar.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de runar.

Variants

• [1] runava
• [2] runava

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·na·ia (3)
• Anagrames: arniau, nuaria, Urània