rutilàreu

Potser volíeu: rutilareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ru.tiˈɫa.ɾəw/, occidental /ru.tiˈɫa.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

rutilàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de rutilar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb rutilar.

Variants

• [2] rutiléssiu, rutilésseu, rutilàssiu, rutilàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·ti·là·reu (4)
• Anagrama: ultraríeu