saeculum

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsaj.kʊ.lʊm/
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea sem- («sembrar»), amb una evolució de «temps de la sembra» a «generació»; cal tenir en compte que per als antics el concepte de segle no tenia una quantitat d'anys fixa com en l'actualitat sinó que el feien servir com a període de temps de vegades equivalent a 30 anys, 100 o més: per als etruscs un segle es calculava partint de l'edat del més vell entre tots els nascuts en un dia determinat i la traducció moderna seria l'«esperança de vida màxima d'una generació».

Nom

saeculum n. ‎(genitiu saeculī)

1. generació, època, raça
2. edat, el temps d'una vida
3. segle

Declinació

2a declinació -um, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	saeculum	saecula
Vocatiu	saeculum	saecula
Acusatiu	saeculum	saecula
Genitiu	saeculī	saeculōrum
Datiu	saeculō	saeculīs
Ablatiu	saeculō	saeculīs

Derivats

• saeculāris