serra
Català
modifica-
- Informal: /ˈsɛ.rɛ/, /ˈsa.rɛ/, /ˈsa.rə/
Nom
modificaserra f. (plural serres)
- Fulla llarga i estreta d'una planxa d'acer que per un costat té dents a fi de que talli amb més facilitat.
- Fulla d’acer que no té dents i serveix per tallar la pedra amb l'ajuda d'aigua i sorra.
- Alineació de muntanyes partides dins d'una serralada.
- Peça dentada que fa la funció dels clemàstecs.
- (peixos) peix serra
- (peixos) sabre
- (peixos) sabre cuafí
-
Serra tradicional de fuster
-
Serra per penjar l'olla a la llar
Traduccions
modificaFulla amb dents per tallar
- Albanès: sharrë (sq) f.
- Alemany: Säge (de) f.
- Anglès: saw (en)
- Àrab: مِنْشَار (ar) m.
- Asturià: sierra (ast) f.
- Castellà: sierra (es)
- Danès: sav (da) c.
- Eslovac: píla (sk) f.
- Eslovè: žaga (sl) f.
- Esperanto: segilo (eo)
- Feroès: sag (fo) f.
- Francès: scie (fr)
- Friülà: siee (fur) f., see (fur) f.
- Gallec: serra (gl) f.
- Georgià: ხერხი (ka) (kherkhi)
- Grec: πριόνι (el) n. (prioni)
- Grec antic: πρίων (grc) m. (príōn)
- Groenlandès: pilattuut (kl)
- Hebreu: מַשׂוֹר (he) m.
- Hongarès: fűrész (hu)
- Ídix: זעג (yi) f.
- Indonesi: gergaji (id)
- Islandès: sög (is) f.
- Italià: sega (it)
- Japonès: 鋸 (ja)
- Kazakh: ара (kk) (ara)
- Kirguís: араа (ky) (araa)
- Kurd: mişar (ku) f.
- Letó: zāģis (lv) m.
- Lituà: pjūklas (lt) m.
- Llatí: serra (la)
- Luxemburguès: See (lb) f.
- Macedoni: пи́ла (mk) f.
- Malai: gergaji (ms)
- Maltès: serrieq (mt) m.
- Maori: kani (mi)
- Mongol: хөрөө (mn)
- Neerlandès: zaag (nl) f.
- Noruec: sag (no)
- Occità: rèssa (oc) f., sèrra (oc) f.
- Polonès: piła (pl) f.
- Portuguès: serra (pt) f.
- Retoromànic: resgia (rm) f., rezgia (rm) f.
- Romanès: ferăstrău (ro) n.
- Rus: пила́ (ru) f. (pilà)
- Suahili: msumeno (sw)
- Suec: såg (sv) c.
- Tadjik: арра (tg)
- Tai: เลื่อย (th)
- Turc: testere (tr)
- Txec: pila (cs) f.
- Uzbek: arra (uz)
- Való: soyete (wa) f.
- Vènet: siega (vec) f.
- Xinès: 鋸子 (zh) (锯子, jùzǐ)
Fulla per tallar la pedra
Miscel·lània
modificaVegeu també
modifica- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
Llatí
modifica- Pronúncia(i): /ˈsɛr.ra/
Nom
modificaserra f. (genitiu serrae)
Declinació
modificaCas | Singular | Plural |
---|---|---|
Nominatiu | serra | serrae |
Vocatiu | serra | serrae |
Acusatiu | serram | serrās |
Genitiu | serrae | serrārum |
Datiu | serrae | serrīs |
Ablatiu | serrā | serrīs |
Maltès
modifica- Pronúncia: /sɛrrɐ/
- Etimologia: [1] De l’italià serra. [1] Del català bec de serra.
Nom
modificaserra f. (plural serer)
- hivernacle
- (ocells) bec de serra