Potser volíeu: silenció, silêncio

Català

modifica
Oriental:  central /si.ɫənˈsi.u/
balear /si.ɫənˈsi.o/, /si.ɫənˈsi.u/
Occidental:  /si.ɫenˈsi.o/

silencio

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de silenciar.

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: si·len·ci·o (4)
  • Anagrama: incloïes

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /siˈlen.θjo/, meridional \siˈleŋ.θjo\
Americà: alt /s(i)ˈlen.sjo/, baix \siˈleŋ.sjo\, austral /siˈlen.sjo/

silencio m. ‎(plural silencios)

  1. silenci

Derivats

modifica

silencio

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb silenciar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: si·len·cio (3)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre silencio
  • Pronúncia: /siˈlɛnθjo̝/, /siˈlenθjo̝/
  • Etimologia: Del llatí silentium.

silencio m. ‎(plural silencios)

  1. silenci

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: si·len·cio (3)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre silencio