soldre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsɔɫ.dɾə/, occidental /ˈsɔɫ.dɾe/
• Rimes: -ɔldɾe

Verb

soldre intr.

1. (dialectal) Forma alternativa de soler.

Conjugació

Pel seu sentit imperfectiu, només s'usa en els temps de present i imperfet d'indicatiu.

Segona conjugació defectiva

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	soldre			haver -
gerundi	-			havent -
participi	-
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	solc	sols	sol	solem	soleu	solen
imperfet	solia	solies	solia	solíem	solíeu	solien
passat simple	-	-	-	-	-	-
futur	-	-	-	-	-	-
condicional	-	-	-	-	-	-
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	-	-	-	-	-	-
imperfet	-	-	-	-	-	-
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	-	-	-	-	-

Paradigmes de flexió: solc, sol, solem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Miscel·lània

• Síl·labes: sol·dre (2)
• Heterograma de 6 lletres (delors)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB

Català antic

• Etimologia: Del llatí solvere.

Verb

soldre

1. resoldre
2. absoldre

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo