soldre
Català
modifica
Verb modifica
soldre intr.
- (dialectal) forma alternativa de soler
Conjugació modifica
Pel seu sentit imperfectiu, només s'usa en els temps de present i imperfet d'indicatiu.
Segona conjugació defectiva
Formes no personals | Notes | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
simples | compostes | ||||||
infinitiu | soldre | haver - | |||||
gerundi | - | havent - | |||||
participi | - | ||||||
Formes personals simples | |||||||
indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
present | solc | sols | sol | solem | soleu | solen | |
imperfet | solia | solies | solia | solíem | solíeu | solien | |
passat simple | - | - | - | - | - | - | |
futur | - | - | - | - | - | - | |
condicional | - | - | - | - | - | - | |
subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
present | - | - | - | - | - | - | |
imperfet | - | - | - | - | - | - | |
imperatiu | – | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
present | – | - | - | - | - | - | |
Paradigmes de flexió: solc, sol, solem
Vocal rizotònica: /ɔ/
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: sol·dre (2)
- Heterograma de 6 lletres (delors)
Vegeu també modifica
Català antic
modifica
- Etimologia: Del llatí solvere.
Verb modifica
soldre