soler

Potser volíeu: Soler

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /suˈɫe/, balear /soˈɫe/, /suˈɫe/

Occidental: nord-occidental /soˈɫe/, valencià /soˈɫeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: Verb: del llatí solēre, segle XIII. Nom: de sòl i el sufix -er.

Verb

soler intr.

1. (auxiliar) Fer habitualment o esdevenir-se l'acció indicada per l'infinitiu que el segueix

Conjugació

Pel seu sentit imperfectiu, només s'usa en els temps de present i imperfet d'indicatiu.

Segona conjugació defectiva

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	soler			haver -
gerundi	-			havent -
participi	-
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	solc	sols	sol	solem	soleu	solen
imperfet	solia	solies	solia	solíem	solíeu	solien
passat simple	-	-	-	-	-	-
futur	-	-	-	-	-	-
condicional	-	-	-	-	-	-
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	-	-	-	-	-	-
imperfet	-	-	-	-	-	-
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	-	-	-	-	-

Paradigmes de flexió: solc, sol, solem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims

• acostumar

Variants

• soldre (dialectal)

Traduccions

Traduccions: soler

• Anglès: to usually ^(en), to be accustumed to ^(en), used to ^(en)
• Castellà: soler ^(es), acostumbrar ^(es)
• Esperanto: kutimi ^(eo)

• Francès: avoir l'habitude ^(fr)
• Italià: solere ^(it)

Nom

soler m. ‎(plural solers)

1. sòl
2. Paviment de la planta baixa d’una casa.

Miscel·lània

• Síl·labes: so·ler (2)
• Anagrames: erols, resol

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: soler

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /soˈleɾ/

Americà: alt /s(o)ˈleɾ/, baix /soˈleɾ/

• Etimologia: Verb: del llatí solēre. Nom: del català soler.

Verb

soler intr. ‎(defectiu, present suelo)

1. soler

Sinònims

• acostumbrar

Nom

soler m. ‎(plural soleres)

1. (nàutica) soler d’una embarcació

Miscel·lània

• Síl·labes: so·ler (2)