sonda

Potser volíeu: sondà, sondá

Català

[1]

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈson.də/, occidental /ˈson.da/
• Rimes: -onda
• Etimologia: Del francès sonde, segle XIX.

Nom

sonda f. ‎(plural sondes)

1. Tub que s'introdueix en ell cos humà per motius mèdics.
2. Nom de diversos aparells emprats per explorar les condicions físiques d'un lloc, de vegades a control remot.

Derivats

• sondar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: sonde ^(en)
• Castellà: sonda ^(es)
• Francès: sonde ^(fr)
• Italià: sonda ^(it)

Verb

sonda

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de sondar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb sondar.

Miscel·lània

• Síl·labes: son·da (2)
• Anagrames: danso, donàs, nados, ondàs

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈson.da/, meridional \ˈsoŋ.da\

Americà: alt /ˈson.da/, baix \ˈsoŋ.da\, austral /ˈson.da/

• Rimes: -onda
• Etimologia: (pendent)

Nom

sonda f. ‎(plural sondas)

1. sonda

Derivats

• sondar

Verb

sonda

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb sondar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb sondar

Variants

• [2]: (voseo) sondá

Miscel·lània

• Síl·labes: son·da (2)
• Anagrames: donas, donás, ondas, sonad

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre sonda
• sonda. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].