sortejàreu

Potser volíeu: sortejareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /sur.təˈʒa.ɾəw/
	balear /soɾ.təˈd͡ʒa.ɾəw/, /sur.təˈʒa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /sor.teˈʒa.ɾew/, valencià /soɾ.teˈd͡ʒa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

sortejàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de sortejar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb sortejar.

Variants

• [2] sortegéssiu, sortegésseu, sortejàssiu, sortejàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: sor·te·jà·reu (4)
• Anagrama: tresorejau