• Pronúncia(i): /spɔns/
  • Etimologia: De la mateixa arrel que spondeō.

spōns f. pl. ‎(genitiu spontis)

  1. lliure albir, impuls, motor

Declinació

modifica
3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu spōns spontēs
Vocatiu spōns spontēs
Acusatiu spontem spontēs
Genitiu spontis spontium
Datiu spontī spontibus
Ablatiu sponte spontibus