• Pronúncia(i): /ˈstɪ.lʊs/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *(s)tei- («agut, punxenc»).

stilus m. ‎(genitiu stilī)

  1. llança
  2. punxó
  3. estilet
  4. tija

Declinació

modifica
2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu stilus stilī
Vocatiu stile stilī
Acusatiu stilum stilōs
Genitiu stilī stilōrum
Datiu stilō stilīs
Ablatiu stilō stilīs


Vegeu també

modifica
  • Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, 1956, p.1015