subsido

Llatí

subsīdō ‎(1a present^?), subsīdis ‎(2a present), subsīdere ‎(infinitiu), subsēdī ‎(perfet), subsessum ‎(supí)

sucumbir, jo sucumbeixo
«subsidunt Hispani adversus emissa tela ab hoste, inde ad mittenda ipsi consurgunt» (^[1])
Els hispans van sucumbir a les armes dels enemics però després es van tornar a alçar.
instal·lar, assentar, acampar
«subsedi in ipsa via»
^[2]
ensorrar, caure
«sidebant campi, crescebant montibus altis Ascensus: neque enim poterant subsidere saxa» (^[3])
s'assentaren a les planes i s'estengueren cap a les muntanyes on estigueren estalvis de despreniments.