sido
LlatíModifica
VerbModifica
sīdō (1a present?), sīdis (2a present), sīdere (infinitiu), sīdī (perfet), sessum (supí)
- seure
- assentar
- instal·lar, reposar
- «ubi venere ad fauces graveolentis Averni, tollunt se celeres; liquidumque per aëra lapsæ sedibus optatis gemina super arbore sidunt» (Virgili, Eneida)
- Quan els coloms passen per sobre del cràter de l'Avern, ràpidament se n'aparten i van a reposar a dalt dels arbres
DerivatsModifica
vegeu tambéModifica
- Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.884-887