sumàreu

Potser volíeu: sumareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /suˈma.ɾəw/, occidental /suˈma.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

sumàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de sumar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb sumar.

Variants

• [2] sumeguéssou, suméssiu, sumésseu, sumàssiu, sumàsseu

Miscel·lània

• Anagrames: mesurau, musareu, musàreu