suplique

Potser volíeu: supliqué

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /suˈpɫi.ke/
• Rimes: -ike

Verb

suplique

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de suplicar.

   Forma valenciana: [jo] suplico, suplique, suplic o supliqui.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb suplicar.

   [Que jo] supliqui o suplique.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb suplicar.

   [Que ell/ella/vostè] supliqui o suplique.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb suplicar.

   Supliqui o suplique [ell/ella/vostè].