Potser volíeu: supliquí

Català

modifica
  • Pronúncia(i): /suˈpɫi.ki/
  • Rimes: -iki

supliqui

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de suplicar.
    Forma septentrional: [jo] suplico, suplique, suplic o supliqui.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb suplicar.
    [Que jo] supliqui o suplique.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb suplicar.
    [Que ell/ella/vostè] supliqui o suplique.
  4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb suplicar.
    Supliqui o suplique [ell/ella/vostè].