tingués

Potser volíeu: tingues

Català

Verb

tingués

1. primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb tenir
2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb tenir

Miscel·lània

• Síl·labes: tin·gués (2)
• Heterograma de 7 lletres (eginstu)
• Anagrames: enutgis, neguits, seguint, siguent, tenguis