Potser volíeu: tinté

Català

modifica

tinte

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tintar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tintar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tintar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb tintar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: tin·te (2)
  • Anagrama: titen

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /ˈtin.te/, meridional \ˈtiŋ.te\
Americà: alt /ˈtin.t(e)/, baix \ˈtiŋ.te\, austral /ˈtin.te/

tinte m. ‎(plural tintes)

  1. tint

tinte

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb tintar
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb tintar
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb tintar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: tin·te (2)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre tinte