tirer

Francès

• Pronúncia: /tiˈʁe/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí vulgar *tīrāre, potser derivat del gòtic 𐍄𐌰𐌹𐍂𐌰𐌽 ‎(taíran) o potser de martirier.

Verb

tirer

1. estirar

   «Je mis le moteur en mouvement, le fis tourner quelque minutes, puis je tirai sur la manette des gaz pour démarrer.» (Jean Mermoz, Mes Vols, p. 62, Flammarion, 1937)

   Vaig posar el motor en marxa, el vaig deixar voltar durant uns minuts, després vaig estirar de la maneta del gas per arrencar el vol.

2. llevar, treure, estirar

   Il avait tiré la bague d’opale de son doigt.

   Ell li va treure del dit l'anell d'òpal.

3. tirar, estirar

   Tirer un câble.

   Tirar un cable.

4. (esports de pilota) llançar
5. extreure

   Tirer du fer d’une mine.

   Extreure ferro d'una mina.

6. treure, obtenir

   Quel avantage tirez-vous de là ?

   Quin avantatge traieu d'això?

7. traçar

   Tirer une ligne sur le papier.

   Traçar una línia sobre el paper.

8. imprimir

   Tirer des feuilles.

   Imprimir fulls.

9. disparar

   «D’un autre côté, pour ne pas augmenter la furie déjà assez violente des naturels, nous ne tirions qu’en cas de nécessité absolue.» (Peter Dillon, Voyage dans la mer du sud, en:Revue des Deux Mondes, 1830, volum 1)

   per altra banda, per no augmentar la fúria ja prou violenta dels autòctons, només disparem en cas de necessitat absoluta.

10. decidir

    Ils tirèrent tous deux à la courte paille.

    Ells dos ho van decidir amb el mètode de la palleta curta.

11. tirar, tendir

    Cette pierre tire sur le vert.

    Aquesta pedra tendeix cap al verd.

12. acabar

    «Le mercredi matin à 5 heures, Le Gonidec, son quart étant tiré, quitte la dunette. Il prend un peu de repos et remonte.» (José Gers, Sur la mort du Pourquoi pas ?, ed. France libre, vol. 6, 1936)

    Dimecres al matí, a les 5 hores, Le Gonidec, acabat el seu torn, abandona la duna. Es pren un descans i torna a pujar.

Sinònims

• lancer

Vegeu també

• tirer. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].