Català
Modifica

VerbModifica

ti·tu·bar intr.

  1. forma alternativa de titubejar

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: titubo, tituba, titubem

DerivatsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: \ti.tuˈβaɾ\
Americà: alt /t(i).tuˈbaɾ/, baix \ti.tuˈβaɾ\

VerbModifica

ti·tu·bar ‎(present titubo, passat titubé, futur titubaré)

  1. forma alternativa de titubear