tolero

Potser volíeu: toleró

Català

Verb

tolero

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tolerar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tolerar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tolerar

Miscel·lània

• Síl·labes: to·le·ro (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /toˈle.ɾo/

Americà: alt /t(o)ˈle.ɾo/, baix /toˈle.ɾo/

• Rimes: -eɾo

Verb

tolero

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb tolerar

Miscel·lània

• Síl·labes: to·le·ro (3)
• Anagrames: lotero, troleo, troleó