tonifico

Català

Verb

tonifico

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tonificar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tonificar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tonificar

Miscel·lània

• Síl·labes: to·ni·fi·co (4)
• Anagrama: notifico

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /to.niˈfi.ko/

Americà: alt /to.niˈfi.k(o)/, baix /to.niˈfi.ko/

• Rimes: -iko

Verb

tonifico

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb tonificar