Viccionari

totus


Llatí modifica

  • Pronúncia(i): /ˈtoː.tʊs/
  • Etimologia: Del llatí arcaic *toveō («embotir, completar»), procedent de l'arrel protoindoeuropea *tū̆- ‎(«inflar, omplir»); altres autors[1] dedueixen de la primera accepció, que es tracta d'una evolució del comparatiu tot ‎(«tan»)

Adjectiu modifica

tōtus m., tōta f., tōtum n.

  1. tan gran
    «quotcumque pedum spatia facienda censueris, totam partem longitudinis et latitudinis duces» ([2])
    no importa de quants peus has determinat que siguin els espais, has de fer que la longitud sigui tan gran com l'amplada.
  2. tot, sencer, ple
    «tota terra» (Ciceró)
    la Terra sencera
  3. totalment, completament
    «totus sum vester»
    Estic totalment amb vosaltres

Declinació modifica

Primera i segona declinació, -us, -a, -um, amb genitiu i datiu irregulars.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu tōtus tōta tōtum tōtī tōtae tōta
Vocatiu tōte tōta tōtum tōtī tōtae tōta
Acusatiu tōtum tōtam tōtum tōtōs tōtās tōta
Genitiu tōtīus tōtōrum tōtārum tōtōrum
Datiu tōtī tōtīs
Ablatiu tōtō tōtā tōtō tōtīs

Sinònims modifica

Compostos i expressions modifica

Derivats modifica

Vegeu també modifica

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.1080-1085
  1. ↑ Félix Gaffiot, Dictionnaire latin français,, 1934
  2. ↑ Columel·la De Re Rustica 5.3
  3. ↑ Quintilià precisà una petita diferència entre ambdós termes, a la seva obra Institutione Oratoria VIII.3.70, "minus est tamen totum dicere, quam omnia" («dir tot és menys que dir cada cosa»)
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=totus&oldid=2284832»