totus

Llatí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtoː.tʊs/
Etimologia: Del llatí arcaic *toveō («embotir, completar»), procedent de l'arrel protoindoeuropea *tū̆- ‎(«inflar, omplir»); altres autors^[1] dedueixen de la primera accepció, que es tracta d'una evolució del comparatiu tot ‎(«tan»)

tōtus m., tōta f., tōtum n.

tan gran
«quotcumque pedum spatia facienda censueris, totam partem longitudinis et latitudinis duces» (^[2])
no importa de quants peus has determinat que siguin els espais, has de fer que la longitud sigui tan gran com l'amplada.
tot, sencer, ple
«tota terra» (Ciceró)
la Terra sencera
totalment, completament
«totus sum vester»
Estic totalment amb vosaltres

Primera i segona declinació, -us, -a, -um, amb genitiu i datiu irregulars.

Cas	Masculí	Femení	Neutre	Masculí	Femení	Neutre
Cas	Singular			Plural
Nominatiu	tōtus	tōta	tōtum	tōtī	tōtae	tōta
Vocatiu	tōte	tōta	tōtum	tōtī	tōtae	tōta
Acusatiu	tōtum	tōtam	tōtum	tōtōs	tōtās	tōta
Genitiu	tōtīus			tōtōrum	tōtārum	tōtōrum
Datiu	tōtī			tōtīs
Ablatiu	tōtō	tōtā	tōtō	tōtīs

↑ Félix Gaffiot, Dictionnaire latin français,, 1934
↑ Columel·la De Re Rustica 5.3
↑ Quintilià precisà una petita diferència entre ambdós termes, a la seva obra Institutione Oratoria VIII.3.70, "minus est tamen totum dicere, quam omnia" («dir tot és menys que dir cada cosa»)