traïcionàreu

Potser volíeu: traïcionareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tɾə.i.si.uˈna.ɾəw/
	balear /tɾə.i.si.oˈna.ɾəw/, /tɾə.i.si.uˈna.ɾəw/
Occidental:	/tɾa.i.si.oˈna.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

traïcionàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de traïcionar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb traïcionar.

Variants

• [2] traïcionéssiu, traïcionésseu, traïcionàssiu, traïcionàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·ï·ci·o·nà·reu (6)