tragite

Català

Verb

tragite

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tragitar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tragitar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tragitar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb tragitar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·gi·te (3)
• Anagrama: regitat