trague

Potser volíeu: tragué

Català

Verb

trague

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tragar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tragar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tragar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb tragar

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·gue (2)
• Heterograma de 6 lletres (aegrtu)
• Anagrames: erugat, guaret