trastorno

Potser volíeu: trastornó

Català

Verb

trastorno

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trastornar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb trastornar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb trastornar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tras·tor·no (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /tɾasˈtoɾ.no/, meridional /tɾahˈtoɾ.no/

Americà: alt /t͡s(a)sˈtoɾ.no/, baix /tɾahˈtoɾ.no/

• Rimes: -oɾno
• Etimologia: Deverbal de trastornar.

Nom

trastorno m. ‎(plural trastornos)

1. trastorn

Verb

trastorno

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb trastornar

Miscel·lània

• Síl·labes: tras·tor·no (3)

Vegeu també

• trastorno. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre trastorno