tribuna

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tɾiˈβu.nə/, occidental /tɾiˈβu.na/
• Rimes: -una
• Etimologia: Del llatí eclesiàstic tribūna, femení de tribūnus ‎(«tribú, orador»), segle XIV. Doblet de trona.

Nom

tribuna f. ‎(plural tribunes)

1. Lloc elevat per fer el seu discurs els oradors.
2. Espai elevat i encaixonat en una església des d'on predica un sacerdot.
3. Galeria amb seients en un teatre.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: tribune ^(en)
• Castellà: tribuna ^(es)

• Francès: tribune ^(fr)
• Italià: tribuna ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: tri·bu·na (3)
• Heterograma de 7 lletres (abinrtu)
• Anagrames: burinat, intubar, turbina, turbinà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Anglès

Nom

tribuna

1. tribuna

Sinònims

• grandstand

Vegeu també

• tribuna. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \tɾiˈβu.na\

Americà: alt /t͡s(i)ˈbu.na/, baix \tɾiˈβu.na\

• Rimes: -una

Nom

tribuna f. ‎(plural tribunas)

1. tribuna

Miscel·lània

• Síl·labes: tri·bu·na (3)
• Heterograma de 7 lletres (abinrtu)

Vegeu també

• tribuna. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /trɪˈbuː.na/
• Etimologia: Derivat de tribunal.

Nom

tribūna f. ‎(genitiu tribūnae)

1. trona
2. tribuna

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	tribūna	tribūnae
Vocatiu	tribūna	tribūnae
Acusatiu	tribūnam	tribūnās
Genitiu	tribūnae	tribūnārum
Datiu	tribūnae	tribūnīs
Ablatiu	tribūnā	tribūnīs