trituro

Català

Verb

trituro

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de triturar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb triturar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb triturar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tri·tu·ro (3)
• Anagrames: torturi, torturí

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /tɾiˈtu.ɾo/

Americà: alt /t͡s(i)ˈtu.ɾo/, baix /tɾiˈtu.ɾo/

• Rimes: -uɾo

Verb

trituro

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb triturar