trot

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɾɔt/
• Rimes: -ɔt
• Etimologia: De trotar, segle XV.

Nom

trot m. ‎(plural trots)

1. Manera de caminar o cavalcar ràpida.
2. Manera de feinejar amb presa però sense perdre el domini.

Derivats

• trotí

Traduccions

Traduccions

• Anglès: trot ^(en)
• Castellà: trote ^(es)

• Francès: trot ^(fr)
• Italià: trotto ^(it)

Verb

trot

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trotar

Miscel·lània

• Anagrama: tort ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB