• Pronúncia(i): /trʊks/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *tu̯erk̂- ‎(«tallar»).

Adjectiu

modifica

trux m. f. n. ‎(genitiu trucis)

  1. bord, salvatge, animal, violent, insensible, despietat
    «Catonem oratorem non solum gravem sed interdum etiam trucem esse scimus.» ([1])
    Cató no és tan sols un orador dur sinó que també pot ser despietat.

Declinació

modifica

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu trux trucēs trucia
Vocatiu trux trucēs trucia
Acusatiu trucem trux trucēs trucia
Genitiu trucis trucium
Datiu trucī trucibus
Ablatiu trucī trucibus

Vegeu també

modifica
  • Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.1102
  1. Titus Livi, Ab Urbe condita, 34