turbidus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtʊr.bɪ.dʊs/
• Etimologia: De turba.

Adjectiu

turbidus m., turbida f., turbidum n. ‎(comparatiu turbidior, superlatiu turbidissimus)

1. tèrbol, brut, enfangat

   «acqua turbida» ()

   aigua tèrbola

2. tèrbol, remogut, agitat

   «turbidi animorum motus» ()

   moviments agitats de l'ànima

3. agitat, desordenat, embolicat

   «turbida coma» ()

   cabells embolicats

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	turbidus	turbida	turbidum		turbidī	turbidae	turbida
Vocatiu	turbide	turbida	turbidum		turbidī	turbidae	turbida
Acusatiu	turbidum	turbidam	turbidum		turbidōs	turbidās	turbida
Genitiu	turbidī	turbidae	turbidī		turbidōrum	turbidārum	turbidōrum
Datiu	turbidō	turbidae	turbidō		turbidīs
Ablatiu	turbidō	turbidā	turbidō		turbidīs

Antònims

• clarus