ultracrepidià

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /uɫ.tɾə.kɾə.pi.ðiˈa/, occidental /uɫ.tɾa.kɾe.pi.ðiˈa/
• Rimes: -a
• Etimologia: De l'anglès ultracrepidarian, publicat el 1819 per l’assagista anglès William Hazlitt en una carta a un crític literari, a partir del llatí per la resposta del pintor Apel·les de Colofó a un sabater que el criticava: sūtor, ne ultrā crepidam ‎(«qui és sabater, que faci sabates», literalment «sabater, no més enllà de la sandàlia»).

Nom

ultracrepidià m. ‎(plural ultracrepidians, femení ultracrepidiana)

1. (rar) Persona que opina i aconsella sobre matèries en les quals no és competent.

   «No he sabut trobar cap individu o individua que siguin susceptibles de ser qualificats com a ’ultracrepidià’ o ’ultrarepidiana’, car aquí, tothom que opina ho fa, sigui al mitjà que sigui, des del profund coneixement del tema sobre el que opina o pontifica.» (Francesc Puigcarbó, «Ultracrepidians», 2-1-2014)

Relacionats

• saberut, setciències, mestretites

Traduccions

Traduccions

• Anglès: ultracrepidarian ^(en)
• Francès: ultracrépidarien ^(fr) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: ul·tra·cre·pi·di·à (6)